Vida aquàtica.

30des.09

Margret Hofheinz-Döring/ Galerie Brigitte Mauch Göppingen

En un futur els recorreguts que ara es fan a peu segurament s’hauran de fer nedant. Potser alguns afortunats disposaran d’una nau subaquàtica que els facilitarà el transport. Segurament aquests formaran part d’una nova elit de cabdills que faran d’aquesta possessió un tret exclusiu de la seva condició. Uns pocs privilegiats. Si més no, fins que no torni a baixar el nivell de les aigües.

El món tornarà a ser aquàtic. El monsieur ([musié] en empordanès) Canvi Climàtic, sicari de la senyora Planeta Terra, ens rebel·la la seva estratègia immunitària que, des de fa un temps, és un tema recurrent per a superproduccions de  cinema de  catàstrofes. Vol destruir el virus negant-lo. Mentrestant l’ésser humà ocupa les hores mirant-les en pantalla gran. Ara, quan es qüestiona la possibilitat de tornar a ser mar, només pensa en si les onades de la riba li esborraran les petjades de la mateixa forma quan els pols es desglacin.

L’arqueologia subaquàtica i els caça-tresors viuran una era daurada. Els peixos, acompanyats dels aficionats a observar-los, nedaran feliços per espais que no recordaven que existien. Restes d’antigues ciutats, totes abandonades. Cinc segons és l’eternitat del peix i per això no recorda que en molts dels espais que freqüenten no hi nedaven els seus ancestres. La seva curta memòria els impedirà apreciar l’espai renovat i aquesta història d’amor.

La resta de mortals,  sentint-se com si fossin dins d’una peixera, viuran desitjant que algú en tregui el tap per tornar a tocar de peus a terra.  Encara que infeliços ignorin que el desaigüe, que els hauria de salvar, està embussat.

Filed under: histories per no dormir, misteris de la navegació   |  1 Comment
Etiquetes: cabdills en barca, ciència ficció, món aquàtic