Humor aspre

22maig10

Perdo un tros de mi sempre que torno de passar uns dies a Toulouse. Durant aquest enyor aprofito per deixar-vos un text d’un aspecte del qual els francesos no s’hi acaben de sentir bé: l’antisemitisme. El govern de Vichi no va venir del no res. L’humor gràfic dels diaris francesos i la figura d’Emille Zola durant el tombant de segle en són una mostra. Són els temps de l’affaire Dreyfus.
Recordant escenes d’aquests dies de primavera, d’anarquisme i festival … rescato aquest text poc afortunat en el seu moment.

La representació gràfica de Zola en els mitjans contraris a la innocència de Dreyfus

El procés Dreyfus divideix a la premsa i a la societat francesa durant el tombant de segle. La implicació de la premsa en el cas va condicionar l’opinió pública i en última instància, al tribunal que va jutjar-lo.

Dins d’aquest context, les caricatures també prenen part del procés i a partir d’elles es poden resseguir les opinions suscitades així com l’abast de la divisió^¹ i la situació dels mitjans^². En el cas concret d’Emille Zola, aquest pren partit a través dels seus articles i això comporta que se’l representi de moltes formes però són els mitjans que acusen a Dreyfus els qui el representen més durament. A partir de la publicació del “J’accuse” en el diari l’Aurore, l’escriptor, representant del naturalisme, es convertirà en protagonista habitual de les vinyetes dels diversos diaris antisemites de la època.

Les plomes gràfiques, esclaves de l’actualitat, expressen opinions al igual que les màquines d’escriure, posicionant-se i prenent partit per un dels bàndols formats, tant els que defenen la innocència de Dreyfus com els qui el condemnen. En aquestes representacions destaquen però dos dibuixants del Figaro: Caran d’Ache i Croquis de Forain. Aquests, es mostren més moderats i filosòfics quan publiquen a l’antic diari de Zola, però per una altra banda donen armes a l’antisemitisme en el pamflet Psst!… . Un exemple d’aquesta ambigüitat en la representació del cas Dreyfus des de la perspectiva social en el Figaro, sense implicar-s’hi directament, però en l’altre publicació s’ataca directament a Zola donant, per exemple, un manual d’instruccions de com construir la seva cara amb materials de rebuig.

Emile Zola rep moltes altres crítiques i noms. Hi ha qui l’anomena Mouquette, com és el cas de Bobb, caricaturista del diari La Silhouette. En to de burla el representa com “l’insultador”: el causant del desordre. Un personatge actua com aquest personatge del germinal^³ fent com si li donés una lliçó. Aquest sobrenom s’estén dins els cercles favorables a Esterhazy i es troba en moltes altres vinyetes. Una altra representació molt popular és la que apareix amb cap de porc o bé acompanyat per aquest animal. Aquesta es repeteix fins al punt de fer-lo passar per un Sant Antoni.

Altres formes de representar a l’intel·lectual prendran formes més pròpies i no tan escarnidores. El dibuixant de la Silhouette, Bob, també representa a Zola embogit. L’origen italià de Zola també proporciona un motiu per excloure’l de la societat francesa. Fertom, del diari Le pilori, l’assimila al rebuig^⁴ i el representa fent negocis amb l’enemic. Segons la premsa antisemita els Jueus no són francesos, per tant, Zola com que tampoc ho és, els defensa i per tant pot fer negocis amb ells.

Hi ha molts altres exemples de com va ridiculitzar-se el personatge durant aquest període, però tots responen al mateix cànon. Tot i així, destaca el joc de paraules de Forain quan, enlloc de considerar-lo un bon patriota, el defineix com el “pon batriota” que ha fet el “ch’accuse”, donant lloc a la confusió i fent mofa del suposat accent italià.

Notes

1 En les dues vinyetes de Caran D’Ache es mostra gràficament com afecta la divisió en les famílies tot representant un dinar familiar en el que s’ha parlat de l’afer Dreyfus.

2 La il·lustració de “La Verité” de Pepin ( Le Grelot 19 desembre 1897) utilitza un gravat de Durer per representar la idea expressada per Lluís XVIII que la veritat ha de sortir del pou. Grand-Carteret, John. L’Affaire Dreyfus et l’image.

3 A Germinal Mouquette ensenya el cul a les autoritats, en el cas de la il·lustració de Bobb, és una dona qui l’ensenya a Zola fent mofa.

4 A part d’apareixer en una il·lustració dins d’un barril de rebuig, en el recull d’insults també hi figura l’associació de Zola com “Le sinistre vidangeur” a Bouvard et Pecuchet, Coups de Gueule et coups de trique, Petit manuel du polemiste ou recueil d’injuries pàg. 8.

Bibliografia

Sorel, Georges. La révolution dreyfusienne. Librairie de Sciences Politiques de Marcel Riviere, Paris: 1909
Zola, Émile. Yo Acuso. La verdad en marcha. Ed. Prensa Iberica. Barcelona: 1998
http://www.linternaute.com/histoire

Fonts

Le Figaro
Grand-Carteret, L’affaire Dreyfus et l’image. Ed. Flammarion, Paris: 1898
Bouvard et Pecuchet, Coups de Gueule et coups de trique, Petit manuel du polemiste ou recueil d’injuries, 1899
Les fotografies han estat extretes d’aquests llibres que es poden trobar al catàleg en línia de la BNF